12 d’octubre de 1492: Colom arriba a Amèrica i res no tornarà a ser igual

Efemèride · 12 d’octubre de 1492

En resum: el 12 d’octubre de 1492 l’expedició de Colom va arribar a Guanahani, al Carib, i va obrir el contacte permanent entre Europa i Amèrica. Va ser un punt d’inflexió de conseqüències profundes i desiguals, que obliga a mirar tant els intercanvis com la violència de la conquesta i la llegenda negra que la va envoltar.

Per Alejandro Noguera Borel, Director del Museo L’Iber.

El 12 d’octubre de 1492, l’expedició de Cristòfol Colom va arribar a una illa del Carib que els seus habitants coneixien com a Guanahani i que el navegant va batejar com a San Salvador. Aquell esdeveniment va obrir una nova etapa en la història mundial: el contacte permanent entre Europa i Amèrica, amb profundes conseqüències per als dos continents.

Però què va passar realment aquell dia i com va canviar el món a partir d’aleshores?

Una expedició a la recerca d’Àsia: de Palos al 12 d’octubre de 1492

A la fi del segle XV, les monarquies europees buscaven noves rutes comercials cap a Àsia. Cristòfol Colom va proposar arribar a aquells territoris navegant cap a l’oest i va obtindre el suport dels Reis Catòlics el 1492, el mateix any en què va acabar la Reconquesta amb la presa de Granada.

El 3 d’agost de 1492 va partir de Palos de la Frontera amb tres embarcacions: la Santa María, la Pinta i la Niña. Després de fer escala a les Canàries, l’expedició va creuar l’Atlàntic i va arribar al Carib el 12 d’octubre.

Colom va creure que havia arribat a les proximitats d’Àsia, sense comprendre que es trobava davant de territoris desconeguts per als europeus.

Amèrica abans de Colom

El continent americà no era una terra buida. Des de feia milers d’anys estava habitat per pobles amb cultures, llengües i formes d’organització molt diverses. Al Carib vivien comunitats taínes; a Mesoamèrica es van desenvolupar les societats maia i mexica, i als Andes va florir l’Imperi inca, entre moltes altres civilitzacions.

L’arribada dels europeus no va inaugurar la història d’Amèrica, sinó una nova etapa de relacions entre societats que fins aleshores no mantenien cap contacte directe conegut a través de l’Atlàntic.

Conquesta, intercanvi i transformació

El contacte entre Europa i Amèrica va donar lloc a intercanvis d’aliments, animals, coneixements i productes que van transformar la vida quotidiana en nombrosos territoris. La dacsa, la creïlla, la tomaca i el cacau es van difondre per altres continents, mentre que els europeus van introduir a Amèrica animals com el cavall i el bestiar boví, i invents com la roda o l’ús del ferro.

No obstant això, aquest procés també va estar marcat per la conquesta, l’apropiació de terres, l’explotació laboral i l’esclavitud. Les malalties introduïdes des d’Europa, juntament amb la violència i les dures condicions de vida, van provocar un devastador descens de la població indígena, especialment al Carib.

Les conseqüències van ser profundes i desiguals, i els pobles indígenes van resistir, van conservar les seues tradicions i van continuar formant part de la història americana.

La llegenda negra i una visió més equilibrada

Un relat nascut de la rivalitat

Durant segles, bona part de la imatge de la conquesta espanyola es va construir fora d’Espanya. La denominada «llegenda negra» va prendre impuls al segle XVI, en plena rivalitat política i religiosa amb la Monarquia Hispànica. Mentrestant, els Tercios espanyols, la seua infanteria, combatien per mitja Europa. La llegenda es va alimentar en bona part de textos escrits pels mateixos espanyols, com la Brevísima relación de la destrucción de las Indias (Brevíssima relació de la destrucció de les Índies) de fra Bartolomé de las Casas (publicada el 1552). Traduïda a diverses llengües i reeditada amb gravats, com en l’edició llatina de Theodor de Bry (1598), va servir com a arma de propaganda contra Espanya als països protestants. L’expressió «llegenda negra» és anterior a 1914, però va ser Julián Juderías qui la va popularitzar amb el seu assaig d’aquell any.

Reconéixer-ne l’origen propagandístic no significa negar els fets. La conquesta va ser violenta i hi va haver abusos, treballs forçats i esclavitud. L’immensa mortaldat que va patir la població indígena, causada sobretot per epidèmies enfront de les quals no tenia defenses, va ser una catàstrofe demogràfica. Però el quadre d’un extermini deliberat i sistemàtic no encaixa amb el que mostra la documentació sobre el govern dels territoris americans.

Gramàtiques i llengües indígenes

Un exemple és l’interés per les llengües indígenes. Després de la Gramática castellana de Nebrija (1492), les primeres gramàtiques de llengües americanes es van escriure molt prompte. Fra Andrés de Olmos va concloure el 1547 la seua Arte de la lengua mexicana, la gramàtica conservada més antiga del nàhuatl. Va circular manuscrita i no es va imprimir fins al 1875. El 1558 es va imprimir a Mèxic la del purépetxa de fra Maturino Gilberti, considerada la primera gramàtica impresa d’una llengua indígena americana. El 1560 fra Domingo de Santo Tomás va publicar a Valladolid la primera del quítxua. Van seguir les del zapoteca (1578), el mixteca (1593) i altres llengües, fins al guaraní (1640). Per comparar, la primera gramàtica de l’anglés, la de William Bullokar, és de 1586.

El 1536 es va inaugurar a Tlatelolco el Col·legi de Santa Cruz, on jóvens de la noblesa indígena estudiaven llatí i retòrica. Allí, fra Bernardino de Sahagún va elaborar amb col·laboradors nahues l’obra que hui coneixem com a Còdex florentí, una de les fonts principals sobre el món mexica.

Hospitals, universitats i impremta

També es van alçar ciutats, hospitals i universitats. A Santo Domingo, el governador Nicolás de Ovando va impulsar des de 1503 l’hospital de San Nicolás de Bari, tradicionalment citat com el primer d’Amèrica. A Mèxic, la infermeria franciscana per a indígenes es va convertir el 1553 en l’Hospital Reial dels Naturals, sota el patronatge de la Corona. La Universitat de Santo Tomás de Aquino, a Santo Domingo, va rebre la seua butlla fundacional el 1538. Les universitats de Mèxic i Lima van ser creades per reial cèdula el 1551. La de Mèxic va començar a impartir classes el 1553, quasi un segle abans que es fundara Harvard (1636). La impremta va arribar a Mèxic el 1539 i a les colònies angleses d’Amèrica del Nord cap al 1639. Són institucions que difícilment construeix un poder l’objectiu del qual siga eliminar la població que viu sota la seua autoritat.

Lleis, mestissatge i elits indígenes

El marc jurídic i social va tindre les seues particularitats. La Corona va promoure des de ben prompte els matrimonis entre espanyols i indígenes (instrucció a Ovando de 1503). El 1514 va declarar que els indígenes eren lliures de casar-se amb qui volgueren, encara que bona part dels colons va desatendre aquella recomanació. Tot i això, la societat colonial es va tornar profundament mestissa.

Les Lleis de Burgos (1512) i les Lleis Noves (1542) van intentar regular el tracte als indígenes i limitar l’encomienda. A més, la controvèrsia de Valladolid (1550-1551) va enfrontar Las Casas i Ginés de Sepúlveda sobre la legitimitat de la conquesta, un debat poc habitual en una potència colonial de la seua època. Hi havia cabildos i tribunals específics, com el Tribunal General d’Indis (1591-1592). Les elits indígenes van conservar una posició reconeguda: els cacics van ocupar càrrecs en el govern dels pobles d’indis i els descendents de Moctezuma van rebre el 1628 el títol de comtes de Moctezuma. Amb el temps, però, la Corona va anar retallant el poder d’aquella noblesa.

Contrastos amb altres colonitzacions

Açò no vol dir que el sistema fóra just. Moltes lleis es van incomplir, com expressava la fórmula «s’acata però no es complix», van persistir formes de treball forçós com la mita, i la societat de castes va establir jerarquies clares. Però la diferència amb altres models colonials és notable. A les colònies britàniques d’Amèrica del Nord va predominar l’assentament de famílies de colons, amb escàs mestissatge reconegut. La seua política de tractats, desplaçaments i reserves va culminar, ja al segle XIX, en lleis com la Indian Removal Act de 1830.

Hui els pobles indígenes són una part molt reduïda de la població dels Estats Units i el Canadà. A Mèxic, Guatemala, el Perú, Bolívia o l’Equador, en canvi, continuen sent una presència demogràfica i cultural de primer ordre, i llengües com el quítxua, el nàhuatl o el guaraní continuen vives.

Després de la independència

Tampoc la independència va suposar, en general, una millora per a ells. Les noves repúbliques, inspirades en la igualtat ciutadana liberal, van suprimir la protecció jurídica especial i bona part de les terres comunals indígenes. A més, al llarg del segle XIX es van emprendre campanyes militars contra pobles que havien romàs fora del control colonial, com la «Conquesta del Desert» a l’Argentina o l’ocupació de l’Araucanía a Xile.

Ni llegenda negra ni llegenda rosa

La presència espanyola a Amèrica va combinar violència i explotació amb mestissatge, evangelització, institucions i una singular preocupació jurídica i moral pel tracte als indígenes. Veure-la en conjunt, i comparar-la amb altres colonitzacions sense simplificacions, ajuda a entendre millor un procés que no cap en un relat de bons i roïns.

El 12 d’octubre de 1492: descobriment o encontre de dos móns?

La manera d’interpretar el 12 d’octubre ha canviat amb el temps. Durant segles es va parlar del «descobriment d’Amèrica», una expressió que situa la perspectiva europea al centre del relat. Hui, molts historiadors prefereixen analitzar l’esdeveniment des d’una mirada més àmplia, que tinga en compte totes les societats implicades i les conseqüències de la colonització.

A més, els navegants nòrdics havien arribat a Amèrica segles abans, encara que va ser l’expedició de Colom la que va obrir una etapa de contactes transatlàntics sostinguts entre Europa i Amèrica.

El 12 d’octubre de 1492 va ser un punt d’inflexió en la història mundial, no perquè començara la història d’un continent, sinó perquè va transformar les relacions entre societats de distintes parts del planeta. Comprendre-ho exigix reconéixer tant els intercanvis i canvis culturals com la violència i les desigualtats que van acompanyar aquell procés.

La història, lluny de ser un relat d’herois i malvats absoluts, ens convida a comprendre el passat en tota la seua complexitat.

Preguntes freqüents sobre el 12 d’octubre de 1492

Què va passar el 12 d’octubre de 1492?

L’expedició de Cristòfol Colom, que havia eixit de Palos de la Frontera el 3 d’agost, va arribar a Guanahani, una illa del Carib en l’actual arxipèlag de les Bahames. Colom la va batejar com a San Salvador. Va ser l’inici del contacte permanent entre Europa i Amèrica.

Per què se celebra el 12 d’octubre?

A Espanya, la Llei 18/1987 va establir el 12 d’octubre com a Festa Nacional. En altres països la data rep noms distints, com Día de la Hispanidad, Dia del Respecte a la Diversitat Cultural a l’Argentina o Dia de la Resistència Indígena a Veneçuela. Aquests noms reflecteixen les diferents maneres d’interpretar aquell esdeveniment.

Va descobrir Colom Amèrica?

No en sentit estricte. El continent estava habitat des de feia milers d’anys i els navegants nòrdics hi havien arribat segles abans. L’expedició de Colom va obrir una etapa de contactes transatlàntics sostinguts entre Europa i Amèrica.

Vols veure com era l’Espanya d’aquella època? Compra la teua entrada al Museo L’Iber i recorre la història d’Espanya en miniatura a la nostra col·lecció permanent.

Fonts

Llengües, col·legis, hospitals i universitats

• Fra Andrés de Olmos, Arte de la lengua mexicana (1547): Estudios de Cultura Náhuatl (UNAM) i Historiographia Linguistica.
• Maturino Gilberti, gramàtica del purépetxa (1558): Primeros Libros de las Américas.
• Domingo de Santo Tomás, gramàtica del quítxua (1560): Amelica i Memoria Chilena.
• Juan de Córdova, gramàtica del zapoteca (1578): Viquipèdia.
• William Bullokar, Pamphlet for Grammar (1586): Lexicons of Early Modern English (Universitat de Toronto).
• Col·legi de Santa Cruz de Tlatelolco (1536): Estudios de Cultura Náhuatl (UNAM).
• Hospital de San Nicolás de Bari, Santo Domingo: Hektoen International i El Día. Hospital Reial dels Naturals, Mèxic: UNAM, Institut d’Investigacions Històriques.
• Universitats de Mèxic (1551) i Santo Domingo (1538): Estudios de Historia Novohispana (UNAM) i Viquipèdia. Harvard (1636): Viquipèdia.
• Impremta a Mèxic (1539) i a Cambridge, Massachusetts (1639): Viquipèdia i History of Information.

Lleis, societat i llegenda negra

• Lleis de Burgos, Lleis Noves i controvèrsia de Valladolid: Edad de Oro (Universitat Autònoma de Madrid).
• Matrimonis mixtos (instrucció de 1503 i cèdula de 1514): Libertad Digital (font divulgativa; cal contrastar-la amb Richard Konetzke, Colección de documentos para la historia de la formación social de Hispanoamérica).
• Tribunal General d’Indis i cabildos indígenes: Diccionario panhispánico del español jurídico (RAE) i Revista Española de Antropología Americana. Comtes de Moctezuma: Revista Española de Antropología Americana.
• La llegenda negra: Redalyc i Magdalen College, Oxford.
• Segle XIX: Indian Removal Act, Conquesta del Desert i ocupació de l’Araucanía (Memoria Chilena).
• Festa Nacional d’Espanya: Llei 18/1987 (Congrés dels Diputats).

Imatges

• Imatges: «Les tres caravel·les», de Rafael Monleón (1885), i gravat de Theodor de Bry (segle XVI), ambdós de domini públic; Temple I de Tikal, foto d’Adam Jones (CC BY-SA 2.0); Còdex florentí i mapa de Diego Ribero (1529), de domini públic, mitjançant Wikimedia Commons.