Palau dels Marquesos de Malferit
L’Iber, Museu dels soldadets de plom, està situat en un antic palau d’estil gòtic mediterrani ubicat al carrer Cavallers, pròxim a la Catedral de València. En el seu origen va ser residència del Marqués de Malferit, sent un dels edificis de l’època millor conservats.
Des dels orígens cristians d’aquest carrer s’han anat construint edificis amb una gran importància per a diverses funcions: econòmiques, administratives o eclesiàstiques, donant lloc als primers assentaments de les famílies més riques de l’època a València. Residència de les grans famílies de l’aristocràcia valenciana, el Museu L’Iber tanca en els seus murs segles d’història.
Es té constància d’este edifici des que el rei Jaume I, en el Llibre de Repartiment, reflectix a qui es van entregar les distintes terres i edificis al llarg del carrer Cavallers o Carrer Major de Sant Nicolau, carrer principal per als assentaments romà i musulmà. A hui en dia no es coneix cap dada sobre la construcció d’este edifici, encara que Arturo Zaragozá, historiador i arquitecte valencià, el data a finals del segle XIV. En 1893 es van realitzar importants reformes a partir del projecte de l’arquitecte Lucas García Cardona.
La Façana
Este tipus d’edificis es componen generalment d’entresòl, planta baixa, planta noble o principal i golfes o andana. La distribució correspon directament amb la façana mostrant una jerarquia clara en les plantes. Es componen generalment d’entresòl, planta baixa, planta noble o principal i golfes o andana i mostra clarament la jerarquia de les plantes. Els espais solien estar decorats amb tapissos, teles i cortines pintades per a cobrir parets. Els salons s’han respectat al llarg dels anys i és una de les cases senyorials valencianes que millor mostren els ambients decimonònics.
El Palau
Els sostres es cobrien d’alfarjes tallats i policromats, i més tard, en el Renaixement, amb artesonats. En ocasions les taules se substituïxen per socarrats. Paviments i sòcols es recobrixen de ceràmica de Manises. Sovint, la decoració es basa en els escuts nobiliaris de les famílies propietàries de les cases. En algunes estàncies es conserven revestiments que podrien pertànyer al segle XVIII, com és el cas del que era el Saló o “fumoir” (Sala d’Exposicions temporals) de la planta noble. Són sales de gran extensió i que hui en dia conserven el seu revestiment. Del sostre es podria afirmar que és l’original de l’edifici ja que es pot apreciar com van ser realitzats a mà i sobretot les motlures.
L’escala d’accés a la planta noble ocupa un dels angles del pati. Es realitza generalment de pedra i està suportada per dos mitjos arcs escarzans. La barana de pedra sol decorar-se mitjançant una motlura que seguix el recorregut dels escalons. Malgrat estar en el pati descobert, l’escala queda coberta per un sostre. Enmig de l’escala i el punt de suport entre els dos mitjos arcs escarzans trobem una columna amb capitell toscà, rematant la columna hi ha col·locada una escultura d’un animal alat, es creu que és un unicorn, segons el testimoni d’Emilio Rieta, fill de l’arquitecte del mateix nom que va restaurar l’edifici a partir de 1945, encara que li falta la banya.
El Pati
A través del portal s’accedix al pati descobert, peça principal que articula l’interior de l’edifici. Este espai descobert i de forma rectangular o quadrada és l’hereu de l’“impluvium romà”. Darrere de l’edifici principal es trobava un hort o jardí. Donant la volta al pati interior, les crugies es disposen al voltant generalment paral·leles a la façana. En el pati solia situar-se un pou amb brocal realitzat en pedra picada, però, en este cas, es trobava en les quadres.
Este edifici, en l’època de la Guerra civil, va ser incautat per la IIª República passant a formar part del govern quan es va traslladar a València. Juan García Oliver entra en el Govern de la Segona República acceptant assumir el càrrec de ministre de Justícia sota la presidència de Francisco Largo Caballero, triant este edifici com seu del Ministeri de Justícia. Pels diferents escrits (memòries del ministre, El Eco de los Pasos) creiem que el despatx de Juan García Oliver es troba en la tercera sala del museu, on hui està la sala de Victoria Eugenia. Una vegada acabada la Guerra Civil espanyola l’edifici va ser llogat a l’Arquebisbat, fins que es rehabilitara la seu en què es troba l’Arquebisbat al costat de la catedral de València, en la plaça de la Llimosna, o de l’Almoina.
En l’any 1945, el Palau de Malferit va ser comprat per la família Noguera, servint en un primer moment com a casa particular i amb el temps es van establir en este edifici diverses empreses familiars i el gran projecte museístic que va estar liderat pel fill de Don Antonio Noguera Bonora, Don Álvaro Noguera. En l’actualitat, l’edifici s’ha configurat com el Centre Cultural L’Iber de la Fundació Libertas 7 albergant el Museu, a més de la seua Botiga-Llibreria, de la Biblioteca L’Iber i de l’Institut Valencià d’Estudis Clàssics i Orientals.
Este edifici ha estat habitat des dels seus orígens i, a partir del segle XVIII, es va anar remodelant, segons les modes i les noves necessitats dels habitants. A partir dels anys 50 només s’ha adaptat per a les necessitats museístiques.
