Benvinguts a L’Iber, Museo de los soldaditos de plomo!
En resum: el Palau dels Marquesos de Malferit, seu del Museo L’Iber — un palau gòtic mediterrani al carrer Cavallers de València, en el barri noble des del segle XIV, prop de la Catedral i de l’Església de Sant Nicolau.
Anau a descobrir un dels tresors arquitectònics millor preservats de València: l’antic palau gòtic mediterrani del Marqués de Malferit. Ubicat al històric carrer Cavallers, ens trobem prop de la Catedral i de l’Església de Sant Nicolau, en el cor medieval de la ciutat.
Ens traslladem a l’any 1238, després de la conquesta cristiana de Jaume I, esta zona va ser donada als seus conqueridors. Al segle XIV, el carrer Cavallers es va transformar en el barri preferit de la noblesa i els militars valencians, creant un traçat urbà que ha sobreviscut fins als nostres dies.
Este palau ha sigut testimoni de segles d’història valenciana. Originalment vinculat al llinatge Mercader, va passar per les mans de don Juan de Brizuela y Artés de Albanell, senyor d’Alcolecha i cavaller de l’Orde de Montesa, abans de convertir-se en propietat del marqués de Malferit, títol concedit el 1690 a don Francisco Roca y Ripoll.
Exterior del Palau
Els orígens de l’edifici es remunten al regnat de Jaume I el Conqueridor, qui va documentar la seua existència en el Llibre de Repartiment de 1277, el registre de donacions reials després de les conquestes. Encara que no coneixem la data exacta de la seua construcció, el prestigiós historiador valencià Arturo Zaragozá el situa a finals del segle XIV. El 1893, l’arquitecte Lucas García Cardona va transformar significativament l’edifici, dotant-lo d’una nova façana inspirada en el Renaixement italià.
En entrar, descobriran la típica estructura d’una mansió senyorial valenciana. Des del hall d’entrada, accedim a un pati descobert rectangular, herència de l’impluvium roma, que articula tot l’interior.
L’impressionant escala de pedra que veuen en una de les cantonades del pati es recolza en dos mitjos arcs rebaixats. En el punt de suport, observen la columna amb capitell toscà coronada per un animal alat que, segons l’arquitecte Emilio Rieta, representaria un unicorn (encara que curiosament no té banya!).
Interior del Palau
Amb 1.500 metres quadrats de planta, el palau conserva l’ambient vuitcentista que caracteritza les cases senyorials valencianes. Originalment, les seues habitacions estaven decorades amb luxosos tapissos, teles i cortines pintades. En recórrer les seues estànces, notaran els sostres artísticament treballats: des dels tradicionals alfarjes de fusta tallada i policromada fins als artesonats renaixentistes. Fixen-se en els sòls i sòcols revestits amb la famosa ceràmica de Manises, i en la decoració basada en els escuts nobiliaris de les famílies propietàries. Algunes sales conserven fusteries que podrien datar del segle XVIII.
Este edifici té també la seua importància en la història contemporània: durant la Guerra Civil Espanyola va ser confiscat pel govern de la Segona República i es va convertir en seu del Ministeri de Justícia sota Juan García Oliver. Es creu que el seu despatx estava ubicat en la que hui és la Sala Victòria Eugènia.
Després de la guerra, el palau va ser llogat a l’arquebisbat fins que el 1945 el va adquirir la família Noguera. Inicialment usat com a habitatge particular, amb el temps es van anar instal·lant diversos negocis familiars, culminant amb el gran projecte museuístic liderat per Don Álvaro Noguera Giménez. Actualment, l’edifici alberga el Centre Cultural L’Iber de la Fundación Libertas 7, que inclou el Museo L’Iber, la Llibreria L’Iber, la Biblioteca L’Iber i l’Institut Valencià d’Estudis Clàssics i Orientals, dirigits pel seu fill Alejandro Noguera Borel.
Sobre l’autor
Alejandro Noguera Borel — Director del Museo L’Iber i de la Fundación Libertas 7. En el món del soldadet des dels anys 70.
CV · LinkedIn · Academia.edu · Google Scholar
