En esta sala continua la successió de les guàrdies que començava en la Sala de la Batalla d’Almansa. El període que abasta comença amb Ferran VII i conclou amb el monarca Alfons XIII. A la sala podem veure un desplegament de cossos d’infanteria i cavalleria en successos de la història d’Espanya com ara: el Desembarcament de Ferran VII al port de Cadis, una anècdota històrica que es reflectix en la frase: “Mans blanques no ofenen”, pronunciada per Francisco Tadeo Calomarde després d’una bufetada rebuda per Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies.
Un altre diorama interessant que podem contemplar és aquell que representa la frase: “Visquen les cadenes”, lema que van encunyar els absolutistes espanyols celebrant el retorn de Ferran VII amb la derogació de la Constitució de 1812, la primera Constitució espanyola que va ser aprovada per unes corts.
Mirant de front des de l’entrada, es disposa el diorama que representa L’Abraçada de Vergara, acte de pau que va tindre lloc el 31 d’agost de 1839 i que va posar fi a la Primera Guerra Carlina. Van ser una successió de guerres civils ocorregudes a Espanya en el segle XIX. Després de la mort de Ferran VII, este va designar com a successora la seua filla Isabel, menor d’edat, que va quedar sota la regència de la seua mare. El germà del monarca, Carles Maria Isidre, va reclamar drets hereditaris per a la successió al tron. Espanya es va dividir en dos bàndols: isabelins (partidaris d’Isabel) o carlins (partidaris de Carles Maria Isidre).
En el diorama es representa l’abraçada entre els generals Espartero i Maroto davant de les tropes dels dos exèrcits (carlins i isabelins) reunides als camps de Vergara, que va ser la confirmació d’un conveni que havia tingut lloc dos dies abans i en què es posava fi a la Primera Guerra Carlina.
El fet més destacable sobre la sala en què ens trobem va ser la seua conversió, durant el govern de la Segona República, en despatx de l’aleshores ministre de Justícia García Oliver. El trasllat del govern republicà de Madrid a València va suposar la confiscació o cessió de palaus de famílies adinerades o de l’aristocràcia per a l’establiment d’institucions. Este va ser el cas del Palau en què ara ens trobem, que va acollir el primer ministre anarcosindicalista, Juan García Oliver. En esta sala va desenvolupar les lleis que van donar per primera vegada en la història d’Espanya els plens drets civils a la dona: el dret de viatjar, de tindre un compte bancari, de divorciar-se o de tindre la custòdia dels seus fills, tot això sense l’obligació de disposar del permís d’un tutor masculí. Per això esta sala i tot l’edifici constituïxen un lloc històric per a la història de la dona i dels drets civils d’Espanya.
