Curs: August, l’home que va canviar Roma

Presentem un nou curs a València sobre August, el sisé del nostre cicle d’Història de Roma en el Museo L’Iber. En nou sessions, del 2 de març al 29 de juny de 2027, recorrem els anys que van de l’assassinat de Juli Cèsar a la mort d’August. En efecte, és el moment exacte en què la República romana, amb quasi cinc-cents anys d’història, es va convertir en un Imperi. I ningú va firmar la seua acta de defunció. Imparteix el curs el Dr. Alejandro Noguera Borel, historiador i director del Museo L’Iber.

Dates	2 de març – 29 de juny de 2027
Duració	9 sessions de 90 min · dimarts alterns
Horari	18:30 – 20:00 h
Modalitat	Presencial i online (Zoom) · classes gravades
Lloc	Sala dels Tapissos, Palau de Malferit

El curs a València sobre August

Este és el sisé curs consecutiu del cicle d’Història de Roma que el Dr. Alejandro Noguera imparteix en el Museo L’Iber. Vam començar fa diversos anys amb la fundació de la ciutat. Des d’aleshores hem recorregut la monarquia, la República, les seues crisis i el seu enfonsament. Ara arribem al moment que ho canvia tot.

En concret, el curs cobreix el període que va de l’assassinat de Juli Cèsar, en el 44 a. C., a la mort d’August, en el 14 d. C. Són sis dècades decisives. En elles es va liquidar una república de quasi cinc-cents anys, es van guanyar i es van perdre guerres en tres continents, i es va construir un sistema de govern que, amb variants, va sobreviure altres cinc segles.

Són nou sessions. Cinc narren la història política en orde cronològic. Les altres quatre són sessions temàtiques: societat, enemics d’Orient, pobles germànics, cultura i propaganda. Les intercalem a propòsit, perquè esta és la història de persones de carn i os: ambicions, amors, traïcions i decisions que van canviar el destí d’un món sencer.

Programa de sessions

Sessió 1 · 2 de març · «La venjança de Cèsar» Història política

De l’assassinat a Filips (44–42 a. C.)

Els tiranicides creien que, mort el tirà, la República es restauraria sola. No comptaven amb el testament de Cèsar, amb Marc Antoni i, sobretot, amb un xicot de díhuit anys anomenat Octavi. La sessió arranca amb els Idus de Març. Travessa les proscripcions del Segon Triumvirat, una de les venjances més despietades de la història de Roma. I culmina en Filips, on Brut i Cassi es van emportar a la tomba l’última esperança republicana.

Sessió 2 · 9 de març · «Qui va pagar les guerres civils?» Sessió temàtica

Societat i economia

Les guerres civils no es van lliurar només en els camps de batalla. També es van lliurar en les granges itàliques confiscades per a pagar als veterans, en els tallers dels lliberts enriquits i en els fòrums, on les fortunes canviaven de mans en una sola nit. A més, parlarem de l’esclavitud com a motor productiu i de les dones que administraven patrimonis familiars en l’ombra, plantejant la pregunta incòmoda: qui sostenia materialment tot allò?

Sessió 3 · 6 d’abril · «Antoni, Cleòpatra i el somni d’Orient» Història política

El projecte oriental (41–33 a. C.)

El romanç més famós de l’Antiguitat va ser també una aliança política de primer orde: Cleòpatra necessitava legions, Antoni necessitava el tresor d’Egipte. Però hi ha alguna cosa més. Antoni es va hel·lenitzar en Orient: va adoptar les seues formes, la seua cort, fins i tot la seua imatge pública, fins al punt que Roma va deixar de reconéixer-lo com un dels seus. Dos projectes de món s’enfrontaven: una Roma que mirava al Mediterrani occidental, i un Imperi que miraria cap a Alexandria i l’Orient hel·lenístic. Estudiarem les Donacions d’Alexandria i la maquinària de propaganda que va convertir a Cleòpatra —i a un Antoni cada vegada més oriental— en l’amenaça que Roma necessitava per a justificar una guerra civil com si fora una guerra exterior.

Sessió 4 · 20 d’abril · «L’etern rival: parts i enemics d’Orient» Sessió temàtica

El problema oriental

Els parts van ser l’única potència que l’Imperi romà mai va doblegar. I no obstant, eren un món profundament hel·lenitzat: els seus reis encunyaven moneda amb llegendes en grec, les seues corts imitaven usos hel·lenístics, i molts dels seus regnes clients eren, culturalment, tan grecs com perses. Veurem el seu exèrcit, la seua estructura política i el seu paper com a àrbitre permanent d’Orient Mitjà: Armènia com a tauler de joc, Judea i els regnes clients, i la ferida de Carres, que Antoni va intentar venjar sense èxit. També la jugada mestra d’August en l’any 20 a. C., quan va recuperar per diplomàcia les àguiles capturades i li ho va vendre a Roma com una victòria militar. És el problema oriental que heretaran tots els seus successors.

Sessió 5 · 4 de maig · «Àccium: la batalla pel món» Història política

31–30 a. C.

La major batalla naval de l’Antiguitat no va durar el que diuen els llibres de text. En esta sessió reconstruïm el que va ocórrer realment davant del cap d’Àccium: per què van fugir Antoni i Cleòpatra i què va significar eixa fugida. Igualment, veurem la conquesta d’Egipte, la mort dels amants i l’annexió del regne més ric del Mediterrani com a propietat personal del vencedor. Va ser el dia en què es va decidir que Occident seria romà, i no hel·lenístic.

Sessió 6 · 18 de maig · «Més enllà del Rin: els germànics» Sessió temàtica

Els pobles del nord

Estudiarem els pobles germànics confrontant l’arqueologia amb les fonts romanes, començant per Tàcit: la seua organització, la seua tecnologia militar i la seua relació canviant amb Roma. Per això, veurem el projecte d’una província entre el Rin i l’Elba, que August va estar a punt d’aconseguir. I a Arminius, el príncep querusc format en l’exèrcit romà que va acabar traint-lo. En l’any 9 d. C., en el bosc de Teutoburg, van desaparéixer tres legions senceres: el major desastre militar del regnat. La sessió tanca amb les guerres càntabres i la integració definitiva d’Hispània.

Sessió 7 · 1 de juny · «L’art de no semblar rei» Història política

La revolució constitucional del Principat

Esta és l’operació política més sofisticada de la història antiga. En esta sessió, analitzem els arranjaments constitucionals del 27 i el 23 a. C.: com s’acumula un poder absolut repartint-lo en magistratures ordinàries, com es domestica un Senat sense suprimir-lo, i com la auctoritas, l’autoritat moral, pot valer més que qualsevol títol legal. Cèsar va fracassar perquè va voler semblar rei. August va triomfar exactament perquè no va voler semblar-ho. I junt a ell, en l’ombra i sense cap càrrec oficial, Lívia va exercir un poder real que la historiografia tradicional ha tardat segles a reconéixer.

Sessió 8 · 15 de juny · «L’Edat d’Or» Sessió temàtica

Cultura, art i propaganda

August va trobar Roma de maó i la va deixar de marbre. En esta sessió veiem com un règim construeix la seua legitimitat a través de la bellesa: l’Eneida de Virgili com a epopeia d’Estat, el cercle de Mecenas, Horaci i el misteriós desterrament d’Ovidi. També l’Ara Pacis, el Fòrum d’August i el Mausoleu, a més de les lleis matrimonials i morals que van intentar redissenyar la vida privada dels ciutadans. En definitiva, tots estos projectes comparteixen una mateixa convicció: el poder que no es conta i no se celebra, no dura.

Sessió 9 · 29 de juny · «L’ocàs del Pare de la Pàtria» Història política

La successió i la mort d’August (14 d. C.)

L’home que ho controlava tot no va poder controlar la seua pròpia descendència. Marcel, Agripa, Gai i Luci: els hereus que van morir abans que ell, un darrere de l’altre, en una successió de tragèdies que August va viure com una maledicció personal. El desterrament de la seua filla Júlia, condemnada per uns escàndols que van ser, sobretot, una amenaça política. L’ombra llarga de Lívia i la solució Tiberi: un hereu que ningú havia volgut en primer lloc, i que el propi August va acceptar quasi a contracor. Finalment, veurem els últims dies a Nola i les Res Gestae com a autobiografia monumental i testament polític, el relat que el propi August va voler deixar per a la posteritat. I tanquem el curs amb la gran pregunta que resumix tot el vist: va fundar August un Imperi, o només va ajornar el seu col·lapse?

A qui va dirigit este curs a València sobre August?

• A qui haja seguit els cursos anteriors del cicle: este arranca just on va acabar El ocaso de la República. No cal recuperar res.
• A qui arriba per primera vegada: la primera sessió situa el context necessari. No cal haver estudiat història ni haver llegit els clàssics.
• A professors, filòlegs, arqueòlegs i guies que vullguen actualitzar coneixements amb bibliografia recent.
• A estudiants universitaris d’Història, Història de l’Art, Filologia Clàssica, Arqueologia, Dret, Turisme o Belles Arts.
• A qualsevol persona amb curiositat intel·lectual seriosa i ganes d’entendre, no sols de saber.

El curs exigix atenció, no titulació.

El seu professor: Dr. Alejandro Noguera Borel

El Dr. Alejandro Noguera Borel és historiador especialitzat en Història Antiga i Arqueologia Clàssica. És llicenciat en Història per la Université de Paris IV – Sorbonne i en Arqueologia Clàssica i Oriental per l’École Pratique des Hautes Études de París, on va obtindre també un diploma en Llengües Clàssiques i Orientals junt amb el Collège de France. Així mateix, és Doctor en Història Antiga per la Universitat de València i Màster en Museologia per la Universidad Complutense de Madrid.

Per a començar, va ensenyar des dels anys noranta. Des d’aleshores ha impartit docència en la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Universidad Cardenal Herrera-CEU San Pablo, la Universitat d’Atenes i la Fundación Libertas 7, on ha impartit tant història de Roma com de Grècia. A més, ha escrit, editat i traduït treballs acadèmics i de divulgació en espanyol, francés, anglés, italià i valencià.

Porta diversos anys construint en el Museo L’Iber un cicle rigorós i accessible sobre la història de Roma. Vam començar amb la fundació de la ciutat i hem arribat, curs a curs, fins a la caiguda de la República. Este és el sisé capítol d’eixe recorregut.

→ Consulte el CV complet del Dr. Noguera Borel

Objectius del curs

En acabar este curs a València sobre August, l’alumne serà capaç de:

• Reconstruir la seqüència dels anys 44 a. C. a 14 d. C. i entendre per què va ocórrer el que va ocórrer. No com una cosa inevitable, sinó com el resultat de decisions concretes.
• Comprendre el Principat com a sistema polític: els seus mecanismes jurídics reals, la seua diferència amb la dictadura de Cèsar i amb l’Imperi posterior, i les raons de la seua extraordinària durabilitat.
• Situar a Roma en el seu context internacional: qui eren els parts, què significaven els pobles germànics per a l’estratègia imperial, i com funcionava el sistema de regnes client.
• Llegir críticament les fonts antigues: distingir la dada del relat, la informació de la propaganda, el fet històric del mite construït després.
• Reconéixer la petjada augustea en l’art, la literatura, el vocabulari polític i les institucions d’Occident. Perquè eixa petjada arriba fins hui.

Què inclou el curs a València sobre August

• Dossier digital per sessió: cronologia comentada, mapes, fonts antigues traduïdes i bibliografia bàsica. S’envia després de cada classe.
• Fonts treballades en classe: les Res Gestae Divi Augusti, Virgili, Horaci, Properci, Ovidi, Suetoni, Tàcit, Dió Cassi, Vel·lei Patèrcul i Nicolau de Damasc. També monedes, inscripcions i monuments, tractats com a documents.
• Presentacions visuals: reconstruccions de la Roma augustea, mapes de campanya, arbres genealògics de la família julio-clàudia i cronologies comparades.
• Gravació de totes les sessions, disponible durant el curs i els tres mesos següents. Si falta a una classe, no se la perd.
• Canal privat del curs, per a preguntes i materials addicionals entre sessions.
• Certificat de participació expedit pel Museo L’Iber.

Matrícula del curs a València sobre August

Modalitat	Preu	Reservar
Curs complet 220 € fins al 31 de desembre de 2026, després 250 €	des de 220 €	Comprar →
Alumnes de cursos anteriors i Amics del Museu	220 €	Comprar →
Estudiants menors de 26 anys	150 €	Comprar →
Sessió solta (després de la compra, escriga’ns indicant la sessió)	35 €	Comprar →

Facilitats de pagament disponibles. En conseqüència, el curs complet ix un 21 % més barat que sumar les nou classes soltes. També pot reservar per correu o telèfon si ho preferix.

Preguntes freqüents

Necessite coneixements previs d’història romana?

No. La primera sessió situa tot el context necessari. El curs exigix atenció, no titulació.

Puc seguir el curs si no visc a València?

Sí. Les classes s’emeten en directe per Zoom i queden gravades. L’horari de 18:30 h (CET) coincideix amb el matí a Mèxic, Colòmbia, el Perú i Xile.

Què passa si em perd una sessió?

Res, ja que totes les classes queden gravades i disponibles durant el curs i els tres mesos següents.

Hi ha descompte si vaig fer el curs anterior o sóc Amic del Museu?

Sí. Els alumnes de cursos anteriors i els Amics del Museu paguen 220 € en compte de 250 €.

És millor el curs complet o les classes soltes?

El curs complet: de fet, costa un 21 % menys que sumar les nou classes soltes, i inclou materials, certificat i accés als recursos digitals.

Com em matricule en el curs a València sobre August?

Pot matricular-se en línia directament des d’esta mateixa web, en la secció de Matrícula. També pot escriure a info@museoliber.org, telefonar al +34 963 918 675 o acostar-se al Carrer Cavallers, 22, de València.

Inscripció al curs a València sobre August

Així, pot reservar la seua plaça en el curs a València sobre August per correu electrònic o per telèfon. Les places són limitades.

Correu: info@museoliber.org
Telèfon: +34 963 918 675
Adreça: Carrer Cavallers, 22, València

La modalitat en línia permet seguir el curs des de qualsevol lloc del món. L’horari de 18:30 h (CET) és compatible amb el matí a Mèxic, Colòmbia, el Perú i Xile.

Reservar la meua plaça per email