Sala de la Batalla d’Almansa
La sala de la Batalla d’Almansa rep el seu nom de la maqueta situada al centre, representació del conflicte bèl·lic. La Batalla d’Almansa és la maqueta més gran exposada al museu i una de les nostres peces destacades.
Esta batalla va tindre lloc prop d’Almansa, en l’actual província d’Albacete. S’hi va lluitar l’exèrcit de Felip V, que comptava amb uns 25.000 homes, comandat pel duc de Berwick, un militar francoirlandès experimentat. A este es va enfrontar Carles III amb un exèrcit d’uns 22.000 soldats, compost majoritàriament per tropes angleses, portugueses i holandeses, dirigides pel comte de Galway i el marquès de les Minas.
El duc de Berwick, amb millor estratègia i coordinació, va llançar un atac frontal combinat amb maniobres envolvents que van desorganitzar l’exèrcit aliat. L’exèrcit de Carles III va patir greus baixes i desbandada, i no va poder reorganitzar-se.
Les conseqüències van ser una victòria borbònica decisiva: Felip V va consolidar el seu control sobre gran part d’Espanya. D’altra banda, va provocar la caiguda del Regne de València: després de la batalla, Felip V va ordenar represàlies contra els territoris de la Corona d’Aragó que havien donat suport a Carles d’Àustria. El Decret de Nova Planta (1707) va abolir els seus furs i institucions, i va imposar un model centralista. Tot això va implicar un canvi en l’equilibri d’Espanya i d’Europa: la derrota va afeblir significativament els aliats i va marcar un punt d’inflexió a favor dels Borbons en la guerra.
La Batalla d’Almansa és recordada com una de les més importants de la Guerra de Successió Espanyola pel seu impacte en la configuració política i territorial d’Espanya i d’Europa.
Al voltant d’esta maqueta es disposen una successió de diorames que conten la història d’Espanya a través dels caps d’Estat i les seues guàrdies. Des del segle VIII, amb Abd al-Rahman I de Còrdova, arribem fins als cossos de guàrdia de Joan Carles I. Encara que l’època compresa entre Ferran VII i Alfons XIII es troba en la sala contigua, la sala de Victòria Eugènia.
No podien faltar les representacions de successos tan rellevants com el Motí d’Aranjuez, l’alçament popular contra Carles IV i Manuel Godoy, que va conduir a la destitució d’este últim i a l’abdicació del monarca, o la marxa del monarca Alfons XIII a l’exili després de la pèrdua de les eleccions del 12 d’abril de 1931, que van donar pas a la victòria de la República, fet també representat en la sala.
A més, hi ha diorames on es representa l’arribada dels espanyols al Nou Món de la mà de Colom, Hernán Cortés o Pizarro. Altres diorames representen guerrers maies, inques i asteques, així com els seus grans governants com Moctezuma.
